<p>.- Elena Vavilova (Tomsk, Rússia, 1962) és una escriptora russa i ha estat agent d’intel·ligència del KGB i de l’SVR. Llicenciada en Història per la Universitat Estatal de Tomsk, va entrar al KGB als anys vuitanta. Conjuntament amb seu marit, el també agent secret Andrei Bezrukov, va treballar com agent il·legal durant més de dues dècades al Canadà, França i els Estats Units, sota una identitat falsa. El juny de 2010 van ser detinguts per l’FBI i expulsats a Rússia gràcies a l’intercanvi més nombrós d’espies des del final de la Guerra Freda. La seva vida va inspirar l'aclamada sèrie de televisió The Americans. .- Cor encriptat és la seva segona novel·la després de la celebrada El secret de la clandestina (2021).</p>

<p class="MsoBodyText" style="margin:20.75pt 67.15pt .0001pt 38.6pt;font-size:11pt;font-family:'Microsoft Sans Serif', sans-serif;text-align:justify;line-height:17.600000381469727px;"><span lang="ca" xml:lang="ca">1812. La </span><i><span lang="ca" style="font-family:Arial, sans-serif;" xml:lang="ca">Grande Armée </span></i><span lang="ca" xml:lang="ca">de Napoleó fuig de Rússia, del fred i de la mort.<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>Aquest<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>terrible<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>fracàs, que<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>presagiava<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>la<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>caiguda<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>de<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>l'Emperador, va<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>inspirar una expressió popular ben coneguda arreu de França que ha<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>quedat<span style="letter-spacing:-.1pt;"> </span>incorporada<span style="letter-spacing:-.05pt;"> </span>en<span style="letter-spacing:-.1pt;"> </span>el<span style="letter-spacing:-.05pt;"> </span>llenguatge<span style="letter-spacing:-.05pt;"> </span>quotidià:<span style="letter-spacing:-.1pt;"> </span></span><i><span lang="ca" style="font-family:Arial, sans-serif;" xml:lang="ca">Berézina</span></i><span lang="ca" xml:lang="ca">,<span style="letter-spacing:-.45pt;"> </span>el<span style="letter-spacing:-.05pt;"> </span>nom<span style="letter-spacing:-.05pt;"> </span>del<span style="letter-spacing:-.1pt;"> </span>riu<span style="letter-spacing:-.05pt;"> </span>i<span style="letter-spacing:-.05pt;"></span>de<span style="letter-spacing:-2.95pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">la</span><span style="letter-spacing:-.4pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">batalla</span><span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">que</span><span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">hi</span><span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">tingué</span><span style="letter-spacing:-.4pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">lloc,</span><span style="letter-spacing:-.7pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">s'utilitza</span><span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">per</span><span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">referir-se</span><span style="letter-spacing:-.4pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">a</span><span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">una</span><span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span><span style="letter-spacing:-.05pt;">gran</span><span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span>tragèdia.</span><span lang="ca" xml:lang="ca"></span></p><p></p> <p class="MsoBodyText" style="margin:.3pt 0cm 0cm;font-size:11pt;font-family:'Microsoft Sans Serif', sans-serif;"><span lang="ca" style="font-size:13pt;" xml:lang="ca"></span></p><p> </p> <p class="MsoBodyText" style="margin:0cm 67.5pt .0001pt 38.6pt;font-size:11pt;font-family:'Microsoft Sans Serif', sans-serif;text-align:justify;line-height:17.600000381469727px;"><span lang="ca" xml:lang="ca">Amb quatre amics més, russos i francesos, Sylvain Tesson refà, a bord d’un<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>sidecar, tota la ruta de l'Emperador. Combinant la història i el relat de<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>viatge, </span><i><span lang="ca" style="font-family:Arial, sans-serif;" xml:lang="ca">Berézina </span></i><span lang="ca" xml:lang="ca">ens recorda una epopeia sorprenent que va marcar el<span style="letter-spacing:.05pt;"> </span>destí<span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span>de<span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span>Napoleó<span style="letter-spacing:-.3pt;"> </span>i<span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span>el<span style="letter-spacing:-.3pt;"> </span>dels<span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span>milers<span style="letter-spacing:-.3pt;"> </span>d'homes<span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span>que<span style="letter-spacing:-.3pt;"> </span>li<span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span>van<span style="letter-spacing:-.3pt;"> </span>jurar<span style="letter-spacing:-.35pt;"> </span>fidelitat.</span><span lang="ca" xml:lang="ca"></span></p><p></p>

<p>A mig camí entre la crònica periodística i l'assaig, ens endisarem en el món de les relacions internacionals, la geopolítica, la diplomàcia i els serveis secrets, els conflictes pel control dels recursos naturals i la lluita dels pobles pel seu dret a l'autodeterminació.</p>

<p align="left"> </p> <p>　</p> <p style="text-align:justify;"><span style="font-size:10pt;">Europa és el que és gràcies a les seves minories, al mosaic de la seva diversitat, al seu pluralisme lingüístic. Moltes comunitats d’europeus estan però, en vies d’extinció: els sefardites de Sarajevo, els aromans de Macedònia, els sòrabs entre l’Elba i l’Oder, els <span style="font-family:Arial, Arial;"><span style="font-family:Arial, Arial;">gottsche </span></span>d’Eslovènia o els <span style="font-family:Arial, Arial;"><span style="font-family:Arial, Arial;">arbëresh </span></span>de Calàbria. El viatge literari de l’autor combina magistralment les descripcions de l’entorn natural i de les viles i ciutats, les excursions a regions desconegudes oblidades per la història, l’assaig polític, les narracions de situacions i els retrats de personatges únics. Un viatge que travessa el continent a la recerca de l’Europa que s’esvaeix<em>. </em></span></p> <p style="text-align:justify;"><span style="font-size:10pt;">Karl-Markus Gauss ( Salzburg, 1954) és assagista, crític i editor de la prestigiosa revista literària <em><span style="font-family:Arial;">Literatur und Kritik</span>. </em>És<em> Premi Nacional d’Àustria ( 1994 ) i Premi Europeu Charles Veillon ( 1997 ).</em> </span></p>

<p>Escrit en unes condicions de gran intensitat emocional i política, s'hi desgrana - amb un to profundament humà i serè - les hores, les experiències, les reflexions, les amistats, les decepcions, les pors, les esperances i, sobretot, les profundes conviccions democràtiques de l'autor i el seu insubornable compromís al servei de Catalunya.</p>

<p align="left"><span style="font-size:10pt;">El 19 de novembre de 1939, Slavomir Rawicz, un jove oficial de cavalleria polonès fou detingut pels russos, acusat d’espionatge. Després de patir tortures i de sotmetre’l a judici, fou condemnat a 25 anys de treballs forçats al Camp 303, prop de Jakutsk, Sibèria. El camí des de Moscou al camp de presoners s’allargà durant tres mesos, en ple hivern. Molts dels presoners moriren en el trajecte, però Slavomir Rawicz va sobreviure. Al cap d’uns mesos, s’escapà del camp i emprengué, amb sis companys més, una fugida cap a la llibertat. Creuant Sibèria, el desert del Gobi, la Xina, el Tibet i l’Himàlaia. Sense cap altre ajut que les seves cames i el seu enginy, arribaren a l’Índia el març de 1942, després d’haver recorregut més de 7000 kilòmetres i de 9 mesos de caminar. </span></p> <p><span style="font-size:10pt;">Aquesta és la narració d’aquell viatge, una història èpica de fugida i supervivència, i d’una determinació: la llibertat i la dignitat.</span></p>

<p style="margin:0px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Helvetica;color:#191919;background-color:#ffffff;">El Chelsea Hotel de Nova York és un dels hotels que més històries podria explicar. Per les seves habitacions hi van passar Bob Dylan, Dylan Thomas, Leonard Cohen, Janis Joplin, Jim Morrison i molts altres músics i intel·lectuals. S’hi van escriure novel·les, s’hi van rodar escenes de pel·lícules, s’hi van viure nits de passió i també s’hi van cometre assassinats. Tot un entramat d’ històries que han forjat la llegenda d’aquest mític hotel novaiorquès.</p> <p style="margin:0px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Helvetica;color:#191919;background-color:#ffffff;min-height:13px;"></p> <p style="margin:0px 0px 14px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Helvetica;color:#191919;background-color:#ffffff;">Aquest és el punt de partida des de qual l’autora va emprendre una iniciativa singular: durant tot un any <span style="color:#000000;">va penjar cada dia al <i>chelseahotel.blog</i></span> una entrada<span style="font-size:12px;line-height:normal;color:#000000;"> </span>sobre una efem<span style="font-size:12px;line-height:normal;color:#000000;">è</span>ride vinculada a una cançó. La música esdevé, així, el fil conductor per parlar-nos de fets que conformen la banda sonora dels records de la nostra vida. Ara, una selecció d’aquells textos s’ha recollit<span style="font-size:12px;line-height:normal;color:#000000;"> </span>en aquest llibre. <b>121 cançons i 1 hotel</b> explica el món tal com l’hem conegut i la música que ens hi ha acompanyat. </p> <p style="margin:0px 0px 14px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Helvetica;"><b>Olga Suanya i Sag</b> (Manresa, 1973) és periodista i antropò<span style="font-size:12px;line-height:normal;">l</span>oga i professionalment es dedica a la comunicació corporativa. </p>

<p>Entreu-hi per explorar el sorprenent i divers món del regne dels fongs.</p>

<p>Amb un postfaci del filòsof Baptiste Morizot que s’endinsa en el  debat de la convivència entre els homes i els animals salvatges a les muntanyes. </p> <p>.- Què n’ha dit la premsa francesa? “Apre, intense, initiatique, Le loup s’inscrit dans la tradition des grands récits épiques où l’homme affronte la bête.” TÉLÉRAMA. “Récit d’une beauté plastique et d’une charge poétique stupéfiantes.” LE POINT. “Des dessins splendides, peu de dialogues et une magnifique histoire font de cet album un petit bijou” ELLE. “Une sorte de western, le face-à-face magnifique entre un homme et un loup.” LES INROCKUPTIBLES . “Plein de poésie et de réflexions” EUROPE 1. “Intense et impressionnant” PAGE DES LIBRAIRES. “Une poésie crépusculaire que l'auteur maîtrise à la perfection.” LE DAUPHINÉ LIBÉRÉ.</p> <p>“Fascinant face à face entre un berger et la bête, dans la lignée des récits de Jack London” SUD OUEST. “Vertigineux”. LE PARISIEN “Un très beau moment d’aventure.” LA CROIX. “Une ode à la nature, sous la forme d’un récit initiatique émouvant et au scénario impeccable.” L’AMOUR DES LIVRES.</p>