Hi ha muntanyes que es trepitgen i muntanyes que es viuen. El massís del Collsacabra és d’aquestes darreres. Amb la seva escriptura personal i evocadora, Blanca Busquets ens convida a sobrevolar aquest paisatge tan singular —de cingleres abruptes i boscos fondals, de masies solitàries i pobles amb ànima— per descobrir-ne no només la forma, sinó també la vida.
L'autora ens convida a imaginar-nos el Collsacabra:
Imagineu-vos-el, el Collsacabra. Tanqueu els ulls. Imagineu-vos que sou en una terra verda, molt verda, on plou molt però també hi fa molt de sol. Imagineu-vos que a la banda de tramuntana hi trobeu unes fagedes espectaculars —amb res a envejar a les que tenen molt de renom i reben tantíssimes visites. I també imagineu-vos que a la banda de migdia s’imposen els roures i les alzines. Imagineu-vos que en aquesta terra hi ha cingles escarpats com no n’heu vist mai, i salts d’aigua espectaculars. I unes vistes d’ensomni. Ho teniu? Doncs segurament és que, ara mateix, en la vostra imaginació, sou al Collsacabra.