<p class="p1" style="margin:0px 0px 10px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Gotham;">Suzanne Lang és l’autora del text i Max Lang és l’il·lustrador. Són germans i junts han publicat també els llibres NO ESTIC DE MAL HUMOR, NO M’AGRADA BALLAR i NO DORMIREM EN TOTA LA NIT que tenen també en Jim Panzé com a personatge principal.</p> <p class="p1" style="margin:0px 0px 10px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Gotham;">És un llibre de cartró i amb les cantonades arrodonides per fer-los més segurs i resistents als infants.</p>

<p class="p1" style="margin:0px 0px 5px;text-align:justify;font-size:13.5px;line-height:normal;font-family:Verdana;"><span class="s1" style="background-color:#ffffff;">Una jove estudiant de la ciutat siberiana de Tomsk i el seu xicot són reclutats pel KGB per entrar a formar part del programa d’intel·ligència més secret de la Unió Soviètica: els il·legals. Després d’un llarg període d’instrucció a Moscou, són enviats al Canadà sota falses identitats. Durant gairebé vint-i-cinc anys s’instal·laran com una família occidental més, sota una aparença d’absoluta normalitat, a ciutats com Vancouver, Brussel·les i Washington. En realitat, treballaran com agents secrets al servei del Kremlin, tant de la Unió Soviètica com, posteriorment, de Rússia</span><span style="background-color:rgb(255,255,255);">.</span></p> <p class="p1" style="margin:0px 0px 5px;text-align:justify;font-size:13.5px;line-height:normal;font-family:Verdana;"></p>

<p style="margin:0px;text-align:justify;font-size:14px;line-height:normal;font-family:'Avenir Next';"><span style="letter-spacing:-.3px;"><i>Quan el dia 15 de març vaig començar el meu confinament a la Casa dels Canonges, no era capaç d’imaginar la tragèdia que la pandèmia de la COVID suposaria per al nostre país. Fins que no em van inhabilitar, més de sis mesos i mig després, vaig dedicar-hi totes les forces de les que disposava.</i></span></p> <p style="margin:0px;text-align:justify;font-size:14px;line-height:normal;font-family:'Avenir Next';min-height:19px;"></p> <p style="margin:0px;text-align:justify;font-size:14px;line-height:normal;font-family:'Avenir Next';"><span style="letter-spacing:-.3px;">Així comença el pròleg del llibre en el que narra, dia a dia, hora a hora, el període de lluita contra la pandèmia que Quim Torra visqué, en bona part, sol, malalt i confinat  a la Casa dels Canonges. Amb una prosa directe i sense matisos ,aquest llibre és una explosió de sentiments - les pors, les esperances, les angoixes, les decepcions, la frustració, la ràbia – , però també és una crònica de la determinació d’un home per lluitar per la salut i el benestar dels seus conciutadans, i contra la burocràcia, els partidismes, el desànim i la pandèmia . </span></p> <p style="margin:0px;text-align:justify;font-size:14px;line-height:normal;font-family:'Avenir Next';min-height:19px;"></p> <p style="margin:0px;text-align:justify;font-size:14px;line-height:normal;font-family:'Avenir Next';"><span style="letter-spacing:-.3px;">Un llibre que no deixarà ningú  indiferent: per la sinceritat en que està escrit i per la resiliència que traspua en totes i cada una de les seves pàgines. Un testimoni imprescindible.</span></p> <p style="margin:0px;text-align:justify;font-size:14px;line-height:normal;font-family:'Avenir Next';min-height:19px;"></p> <p style="margin:0px;text-align:justify;font-size:14px;line-height:normal;font-family:'Avenir Next';"><span style="letter-spacing:-.3px;"><b>Quim Torra i Pla</b> és llicenciat en dret i escriptor. 131è President de la Generalitat. </span></p> <p style="margin:0px;text-align:justify;font-size:14px;line-height:normal;font-family:Gotham;min-height:17px;"></p> <p style="margin:0px;text-align:justify;font-size:14px;line-height:normal;font-family:Gotham;min-height:17px;"></p> <p style="margin:0px;text-align:justify;font-size:14px;line-height:normal;font-family:Gotham;min-height:17px;"></p>

<p style="margin:0px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Helvetica;color:#191919;background-color:#ffffff;">El Chelsea Hotel de Nova York és un dels hotels que més històries podria explicar. Per les seves habitacions hi van passar Bob Dylan, Dylan Thomas, Leonard Cohen, Janis Joplin, Jim Morrison i molts altres músics i intel·lectuals. S’hi van escriure novel·les, s’hi van rodar escenes de pel·lícules, s’hi van viure nits de passió i també s’hi van cometre assassinats. Tot un entramat d’ històries que han forjat la llegenda d’aquest mític hotel novaiorquès.</p> <p style="margin:0px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Helvetica;color:#191919;background-color:#ffffff;min-height:13px;"></p> <p style="margin:0px 0px 14px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Helvetica;color:#191919;background-color:#ffffff;">Aquest és el punt de partida des de qual l’autora va emprendre una iniciativa singular: durant tot un any <span style="color:#000000;">va penjar cada dia al <i>chelseahotel.blog</i></span> una entrada<span style="font-size:12px;line-height:normal;color:#000000;"> </span>sobre una efem<span style="font-size:12px;line-height:normal;color:#000000;">è</span>ride vinculada a una cançó. La música esdevé, així, el fil conductor per parlar-nos de fets que conformen la banda sonora dels records de la nostra vida. Ara, una selecció d’aquells textos s’ha recollit<span style="font-size:12px;line-height:normal;color:#000000;"> </span>en aquest llibre. <b>121 cançons i 1 hotel</b> explica el món tal com l’hem conegut i la música que ens hi ha acompanyat. </p> <p style="margin:0px 0px 14px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Helvetica;"><b>Olga Suanya i Sag</b> (Manresa, 1973) és periodista i antropò<span style="font-size:12px;line-height:normal;">l</span>oga i professionalment es dedica a la comunicació corporativa. </p>

<p><span style="font-family:Gotham;text-align:justify;">L’àvia tota la vida que ha fet mitja. És el que més li agrada del món. I decideix que donarà la primera bufanda que va fer, quan era molt petita, a la seva neta… però les coses no sempre surten com una s’espera. Però al final, com una metàfora de la vida, tot torna a començar…</span></p> <p class="p2" style="margin:0px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Gotham;min-height:13px;"></p> <p class="p2" style="margin:0px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Gotham;min-height:13px;"></p> <p class="p3" style="margin:0px 0px 10px;text-align:justify;line-height:normal;font-family:Gotham;">Jacques Goldstyn (1958) és un autor i il·lustrador quebequès de reconegut prestigi arreu del món. Ha rebut nombrosos reconeixements per la seva feina tant al Canadà com a nivel internacional.</p>

<div class="page" title="Page 2"> <div class="layoutArea"> <div class="column"> <p><span style="font-size:11pt;font-family:Gotham;color:#000000;">Entre la memòria perduda de les coses i els relats de muntanya, entre un testimoni de l’irreal i un assaig de la veritat, Boscúria ens porta al més íntim i secret de la relació que l’ésser humà manté amb la natura, amb el bosc i les muntanyes, amb la vida al camp fora de qualsevol paisatge mistificador. Una exploració a la vora de les lletres fins tocar-ne el buit, allà on el temps s’atura. </span></p> </div> </div> </div>

<p>Dels mateixos autors que els celebrats llibres <em>Mare</em> i <em>T'estimo</em>, arriba ara la llibreta que recull algunes de les il·lustracions i alguns dels textos del llibre. Amb fulls en blanc i pautats per escriure-hi i dibuixar-hi el que vulguis.</p>

<p>A la llinda que hi ha sobre la meva porta hi diu 1656, any de pesta, l’any en què em van construir. Em van fer de pedra i de fusta, però amb el pas del temps les meves finestres hi van començar a veure, els meus ràfecs hi van començar a sentir. Vaig veure famílies que creixien i arbres que queien...</p> <p>La Casa recull la història d’una casa italiana durant el segle XX amb poemes de J.Patrick Lewis i il·lustracions de Roberto Innocenti.</p>