Montseny [Una biografia]

Amb una prosa viva, erudita i irònica, ens submergim en una missa pagana, una elegia i una celebració: l’acte d’amor definitiu d’un fill a la seva muntanya.

Així comença Jordi Cabré el llibre, amb tota una declaració:

En arribar al cim, una taula parada. Aquesta és la primera sensació que vaig tenir en arribar a la creu del Matagalls, per primera vegada, en una excursió infantil des del poble: tot aquell llarg recorregut de camins de cabra i de boscos variats, de colls pregons i colls de Joans, de fonts de mosquits i fonts de llops, acabava amb una mena d’escenari ordenadíssim en forma de creu esvelta i altar noucentista que en veritat amagava un aire fantasiós, mitològic, Tolkien, Ende, Stoker, Burton. Em sap greu per mossèn Cinto i pel pare Claret, però la meva aproximació era de màgia terrenal i de mitologia pagana: més que agenollar-s’hi, venia de gust precisament degollar-hi una gallina o bé encetar una història.