Tota la terra que el meu cor estima és una novel·la gràfica que ressegueix les petjades de Jacint Verdaguer a través de les seves excursions pel Pirineu, en una combinació de poesia, paisatge i aventura. Amb una mirada tendra i alhora poderosa, aquesta obra recrea l’esperit inquiet i apassionat del poeta, en diàleg constant amb la natura salvatge, la gent de muntanya i els misteris del país. Cada vinyeta és un cant a la bellesa i la llibertat.
Diu Bernat Gasull en l'epíleg:
Tot i que el poema Canigó es va començar a gestar el 1880, no va ser fins a final de 1885 que va sortir publicat, encara que amb data d’impremta del 1886. El primer exemplar signat per Verdaguer és del 19 de desembre de 1885 i el va dedicar al seu amic Justí Pepratx. Abans del 1886 ja era també a les llibreries, com la remesa que es va vendre el dia de Nadal a Vic, a la llibreria Anglada; remesa que es va esgotar aquell mateix dia tal com queda reflectit en aquesta història. El poema Canigó és, sens dubte, una de les obres cabdals de la literatura catalana.
Voleu saber d'on surt el títol? Bernat Gasull ens ho aclareix.
Té dotze cants dels quals un, el quart, va més enllà del Canigó i els territoris que l’envolten i s’endinsa per bona part del Pirineu català i occità, fins al cim de la Maleïda. En aquest cant, dos dels protagonistes de la història, la fada Flordeneu i el cavaller Gentil, pugen a una carrossa voladora menada per unes daines màgiques i recorren pel cel tot el Pirineu que s’estén des del Canigó a la Maleïda; en un vol d’anada i tornada. Quan passen per damunt del Puigmal el poema diu:
«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s’enfilen de Puigmal a l’alta cima;
tota la terra que el meu cor estima
des d’ací es veu en serres onejar…»
